We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Llenya Prima

by petit

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 7 petit releases available on Bandcamp and save 25%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of The Eternity and the Mirror, Llenya Prima, Cicles, Seda India, The·Ir Poems, The Blackbird Daisy EP, and Loveshines Firefly. , and , .

    Purchasable with gift card

      €33.73 EUR or more (25% OFF)

     

1.
Jo volia 01:27
Jo volia el que ella volia però pels dos poema: Pau Gener
2.
Crònica 03:39
Ens cordem amb el silenci amb què es segellen els pactes amb déu. Cada botó atrinxerat a la frontera que separa països en guerra i dos blaus marcant territoris de mar perdent-se en els cossos, envellint-nos amb la festa de les algues i els alcohols de naufragis antics, de quan l’amor salpava als tròpics del nou món i volia erosionar-te amb l’evangeli de la pell, explorar-te els quilòmetres, saquejar-te peus i braç i endur-se’n de tu l’exvot i la cera que incendia el temple i els murs d’un temps que els arqueòlegs voldran que transcorri més lent que nosaltres, i més polit i a coberta, quan ja la roba segella i els vernissos oculten el que hem estat en la cesura imperfecta, breu, feliç, de dues vides que es maten. Poema: Joan Duran
3.
Aquestes cadenes; fulgents, místiques, corcades. S’assemblen a un home. Amb elles ho arrossegaré tot a la destrucció final. No hi haurà res que sobrevisqui aquests últims instants insalvables. Ho sé. Ho he fet altres vegades. I en el moment decisiu sols em posseiran aquesta incommensurable voluntat d’aniquilació i la llegendària energia dels esclaus. Poema: Jaume C Pons Alorda
4.
Fals profeta 03:11
Tregueu-li el costellam i que aleni; la falsa ceguesa li oprimeix el dolor. El fracàs i la derrota violen la condemna. Agenolleu-lo davant meu perquè el poble en demani la crucifixió o l’indult. Despulleu-lo, feriu-lo i llanceu-lo a la multitud. Escarniu els seus prodigis i tapeu-lo de llàstimes. Encengueu entorxes, tireu-lo de dalt a baix de les grues i estovau el seu tòrax a pedrada neta. Després, públicament, que senti el batec de la terra ferida i que refaci els danys encoberts amb la seva suor i amb la dels seus fills. Cremau amb espires el contorn dels seus ulls perquè vegi que ell no s’engruna tot sol, car ens arrossega a tots a l’herbassa tova i ferida de llevetxada Poema: Pau Vadell
5.
Els altres 02:40
Desaparèixer deu ser com una nit de pluja que cau de sobte en ple desert insondable, i no trobar mai els altres, i córrer amb follia, suor i poc alè rere gàbies de certeses inertes que no tenen moll. Deu ser el mirall que parla dels matins que han esfondrat grutes salades de vent i de cales on s’arremanguen les ombres que et queden de la felicitat que sempre tenien els altres. Veure com s’esmuny l’única certesa d’aquest temps esgotat, riu avall, com un rai adelerat amb tot els retalls de tu que fugen en processó, orfes de vista, corromputs i afligits. Desaparèixer deu ser així, veure com se’n van, sense que el crit els desarmi l’entranya, absents de tu, els teus jos amb tots els altres. Poema : Esteve Plantada
6.
L'evidència 04:04
Un vestit estampat amb algues o unes algues damunt d'un cos convertides en vestit, o millor, una pell camuflada entre algues, això, una pell camuflada entre algues dins del mar tèrbol, no, surant, surant damunt l'oceà, no, surant, surant damunt d'un riu, això, surant, baixant el corrent riu transparent cap avall, això, riu transparent fluint cap endins. Flota a l'aire un desconegut misteri. Infinita la carícia que ha de venir. Poema: Anna Gual.
7.
Demà tornem 02:44
I més cafès amb un ditet de Terry i aquestes grans petites vanitats de calamars i d’entrepans o versos, de les cançons, canals o carrerons que en azimuts de fum alcen columnes de cants d’amor al nostre clar cambrer. Cantem, cantem, goliards, amics bells, camins estrets de fil d’aram del temps que la veu ve, però l’amor se’n va com el treball del ritme dels rapsodes, com les cançons d’estiu en cada platja, com el meu cos i els vostres cossos bruns. Cantem, ballem, amb el pudor ufà dels farallons verticals de colors escarolats en les mars retrobades. I posa’m vi, cambrer, que no tenim dret a cantar, però estigues tranquil, demà tornem que avui no et puc pagar. Poema: Pau Sif.
8.
Ser dins d’un vaixell i no saber si vaig o vinc, si amb el trajecte arribo o en canvi estic marxant, si això que porto a la maleta és un record antic o un souvenir que he comprat perquè riguem, si hi seràs després per dir-te no, no n’he vist cap, no han saltat seguint l’estela del motor ni dels turistes o que n’hi havia molts, t’hagués agradat tant. Si acaba o comença, si acabes o comences. Dubto, i mentre dubto, ets a la costa. Em mires, t’emociones. I vas disminuint-te. Poema: Mireia Calafell.
9.
De mica en mica hem tornat a riure de mica en mica hem tornat a fer l’amor de mica en mica hem oblidat el malviure malgrat la boira i la foscor. De mica en mica hem tornat a fer l’amor l’hem fet molts cops molts… per esborrar tant d’odi, tant de dolor. Poema: Anna Cortils.
10.
Que sigui suau, que sigui tendre, rebonic, de color blau, que tingui blanc, que sigui tou, que voli molt, que hi hagi el vent, que sigui fi, que sigui dolç, que sigui dolç, que sigui dolç, que embafi molt, que embafi tant, que embafi bé, que ho faci llarg, que sigui llarg, que es faci dur, que vingui tot, que vingui amb vent, que embafi més, que l’aire cal, que sigui encès, que l’aigua té —també— la mà del foc, que dugui foc, que sembli foc, que vingui amb mans, que vingui amb foc, que cremi molt, que cremi molt, que cremi tant, que l’aire cal, que l’aigua té, que cremi tant que res no es cremi. Poema: Blancallum Vidal
11.
Seré mar 01:49
Les ones em porten la teva rialla de nen enjogassat i la teva veu d’home que ja no vol plorar. Em vestiré de sal i d’arena i seré mar, em submergiré en els teus mots i me’ls beuré: a glopades, amb ànsia jovenívola; lentament, amb fruïció d’amant experimentada. I ballaré aquesta dansa obsessiva que comença i acaba en tu: platja i horitzó. Poema: Merce Climent.
12.
Vam estar a punt de donar-ho tot per perdut; lliurar les armes, deixar infectar la ferida fins a la gangrena i morir com a herois després de la mutilació. Però, els cadàvers no ploren amb els happy endings de les comèdies romàntiques, ni poden escoltar, en bucle permanent, més cançons de desamor. Poema: Estel Solé.
13.
Oceà 02:19
És l’oceà on tranquil·lament em deixo anar i surar Amb els ulls al cel encalço estels caient i em deixo adormir: tan candent és son verí emmetzinada la ment la deix morir. Poema: Joan E Castells
14.
Som jo. Camín de vora mar amb una retxa de salobre i d’horitzó escrita a les temples. De tard, m’has dit, vendré a cercar-te amb bicicleta, per enfilar les avingudes del capvespre amb el cor buit de secrets. Demà, si plou, nedarem dins la mar gran, per sentir redundar l’aigua, per sentir cantar les algues i enganar el neguit dels peixos. Segurament serà tranquil, maldament tengui algun neguit com un mac de torrent a les espatles, com una ametla que se’m fa amarga qualque pic. Som, me dius, la polseguera d’altres temps: fetes així, de ponentada, ben de garbí, de batre a l’era, de tela fosca de la nit. No hi ha misteris. Serem amigues. Serem amants. Embullaré els teus cabells ben bé amb els meus, fent una trena fosca i clara: serà l’amor. Serà de nit, dins la mar gran. Serem felices. Poema: Maria Cabrera
15.
Jo no camino 06:09
Jo no camino. És la terra que em camina. Em caminen les alzines. Els líquens i les pedres em caminen. Em caminen els ocells. Em camina tot el cel sobre l’esquena, sobre el cap. Em camina sota els peus, sota el cor i la mirada. I jo no sóc. Jo no sóc res. Sóc la fulla, l’ombra petita de la fulla, la mica d’airet que fimbreja dintre l’ombra petita de la fulla. Jo no camino. No camino ni parlo, perquè és ella la que parla: la terra que em camina per damunt de tot el que em penso que sóc. Laia Noguera

about

Petit tria 14 poemes de 14 joves poetes dels Països Catalans. En fa cançons i 14 il·lustradors hi posen imatges. Una mirada a una generació creativa en català.
Aquest disc ha estat possible en gran part per l'aportació desinteressada de molts mecenes que han aportat el seu granet i molta il·lusió al projecte 14+1 Llenya Prima. Mil gràcies a tots.

credits

released November 8, 2013

Joan Castells, veu i guitarres. Toni Sánchez, piano i rhodes. Juanjo Tur, baix, acordió i percusions. Toni Beltran, bateria.
Guitarra elèctrica a ‘Fals profeta’, ‘Els Altres’, ‘Happy endings’ i ‘Oceà’, Rik van den Bosch; a ‘De mica en mica’, Juanjo Tur.
Segones veus i slide guitar a ‘Jo no camino’, Rik van den Bosch. Piano a 4 mans a ‘Sere mar’: Juanjo Tur i Toni Sánchez.
Mandolina a ‘Fals profeta’, Bartomeu Payeras.
Enregistrat a Phonos (Manacor) per Juanjo Tur i a Teulaflor (Caimari) per Joan Castells. Mesclat i produït per Juanjo Tur i Joan Castells. Masteritzat per Juanjo Tur.
Cris Romagosa és l’autora de les fotografies. www.grafitogris.com
Suport emocional: Mariscal de camp Miquel Massutí.

license

all rights reserved

tags

about

petit PM, Spain

contact / help

Contact petit

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like petit, you may also like: